Francesc Valls (ca 1671-1747)
26/07/2024
Una de les figures més importants del patrimoni musical català, de tots els temps, és Francesc Valls (Ca 1671-1747). Malgrat que la musicologia ha arribat al consens de situar l’any del seu naixement entorn de l'any 1671, la data encara no és del tot clara. Així, per exemple, el musicòleg Sergi Casademunt ha apuntat la data del 1665 com any del naixement del nostre compositor. Escriure sobre Francesc Valls és haver-ho de fer també sobre la composició d’una obra que, a la seva època, va fer córrer multitud de rius de tinta, la Missa Scala Aretina de 1702, i d’un compositor que, en certa manera, ha de ser considerat l’equivalent, a Catalunya, de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Aquesta equivalència ve donada, segons aquesta visió, pel fet de compartir un espai cronològic força proper en el temps entre els dos compositors, com també pel fet d’haver estat capaç, igual que el músic d’Eisenach, de conèixer i fer-se seves les innovacions estilístiques provinents de països com ara França, Alemanya i Itàlia. I això sense moure’s de Catalunya i haver estat, per damunt de tot, el mestre de capella de centres musicals com l’església parroquial de Mataró, la catedral de Girona, la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona i, finalment, la catedral de la capital catalana on va acabar sent, entre d’altres, el mestre d’altres importants figures del nostre patrimoni com Pere Rabassa (1683-1767) o Domènec Terradellas (1713-1751).
La Missa Scala Aretina és una obra que porta aquesta denominació en utilitzar la coneguda escala de sis notes creada per Guido d’Arezzo (Ca 992-1050) i que es coneix amb el nom d’escala aretina. Missa policoral per excel·lència del patrimoni musical català, hi ha qui ha trobat important reminiscències provinents d’obres com ho pot ser la Missa Salisburgensis de Heinrich Ignaz von Biber (1644-1704). A partir de les particel·les manuscrites i autògrafes de l’obra, sabem com aquesta va sonar en multitud d’ocasions, a Barcelona, al llarg del segle XVIII, però certament també van haver de passar molts anys, exactament fins a l'any 1978 perquè dins del Festival Internacional de Música de Barcelona, l’obra es pogués tornar a escoltar gràcies a una interpretació del London Oratory Choir d’acord amb l’edició crítica del Pare José López-Calo.
Més enllà de la seva creació, interpretació i, posterior, recuperació, aquesta Missa Scala Aretina va ser objecte, en el seu temps, d’una polèmica per l’ús d’una dissonància de segona menor, sense cap mena de preparació, sobre el mot Miserere. Aquell ús indegut va acabar per generar l’esmentada controvèrsia en la qual van arribar a participar-hi fins a cinquanta-set mestres de capella i organistes de la península Ibèrica i altres punts geogràfics d’Europa com ara el mateix Alessandro Scarlatti (1660-1725) que, sigui dit de pas, va fer un dictamen no gaire favorable al compositor. Sembla, però, que a part de les qüestions musicals, al darrere d’aquella polèmica hi havia el suport de Francesc Valls a la causa austriacista en la guerra de Successió espanyola, per la qual cosa ens podem adonar com el conflicte va afectar esferes no estrictament polítiques com ara la música. Polèmiques politicomusicals al marge, Francesc Valls s'erigeix en un dels compositors catalans més prolífics de tots els temps. Segons una de les autoritats especialitzada en el compositor, el musicòleg Josep Pavia (1932-2016), fins a 382 partitures poden atribuir-se a Valls, una bona part de les quals (266) són oratoris. Amb un repertori prioritàriament religiós, la seva pertinença a l'Acadèmia dels Desconfiats, el va portar a compondre obres profanes com ara diferents cantates.
Poden localitzar-se obres de Valls a la Biblioteca de Catalunya, així com als arxius musicals de Montserrat, Canet de Mar, Cervera, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Manresa es conserven moltes partitures d'en Valls. Encara que la majoria estan inèdites, cal dir que algunes editorials catalanes com DINSIC Publicacions Musicals han publicat algunes de les seves obres, entre les que cal destacar la Missa de difunts a vuit veus, dos violins i baix continu, i també el seu Responsori de difunts amb el mateix orgànic, aixó com els Motets per a tiple i/o contralt i/o tenor i BC.
Amb característiques com l'ús del baix continu, però també una tendència al colossalisme amb la composició d'obres a 15 i 16 veus i al lirisme italià, és evident que Francesc Valls s'erigeix en una de les grans assignatures pendents en la recuperació del nostre patrimoni. A l'interès de la seva obra musical cal sumar-hi l'escriptura d'un important tractat de teoria harmònica, l'any 1726, com és el Mapa Armónico Práctico. En aquest tractat hi podem trobar una citació de gran quantitat d'obres pròpies que li serveixen com a corroboració de la seva teoria harmònica, però també per rebatre els atacs que havia rebut per les seves innovacions a l'esmentada Missa Scala Aretina. El tractat és considerat com una obra referencial per al coneixement de la música hispànica del Barroc.