Anselm Viola, un nom referencial de l'Escola de Montserrat
17/02/2025
Si hi ha un nom referencial dins de l'anomenada Escola de Montserrat, aquest és el d'Anselm Viola (1738-1798). Amb permís d'altres importants noms com ho poden ser els de Joan Cererols (1618-1680), Antoni Soler (1729-1783) o Narcís Casanoves (1747-1799), aquest compositor nascut a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) va destacar per la incorporació de trets estilístics de la música italiana, un fet sorprenent en tractar-se d'un compositor que era religiós. Però aquesta condició, a l'època, no va ser impediment perquè els compositors religiosos no s'interessessin pels nous llenguatges i troballes expressives provinents de la música italiana. Sembla, així, que el primer contacte amb aquesta música italiana el va tenir de mà del seu mestre, el tortosí Josep Antoni Martí (1719-1763), però especialment en la seva estada a Madrid on va romandre, durant gairebé deu anys, al monestir de Nuestra Señora de Montserrate de Madrid, més conegut amb el nom d'«El Montserratico». Allà, a part dels estudis eclesiàstics, va prendre contacte amb els cercles musical de la cort de Carles III, en especial del compositor aragonès José de Nebra (1702-1768), que va desplegar els càrrecs d'organista de la capella de música del Palau Reial de Madrid, organista principal del Convent de les Descalces Reials i de San Jerónimo el Real i, a partir, de 1739 vicemestre de capella del Palau Reial.
Aquella estada a Madrid fou fonamental per a consolidar la seva formació, però especialment per a madurar la integració de l'esmentat estil italià. Va tornar en una data incerta al Monestir de Montserrat, possiblement l'any 1767, però amb el prestigi d'haver estat format en un ambient musical de primer ordre. Mestre de l'Escolania de Montserrat a partir de 1768, càrrec que estava vacant des de la mort de Josep Martí, els seus trenta anys de mestratge han de considerar-se una labor musical de primer ordre ja no tan sols per la direcció de l'Escolania, sinó també per la de la capella de música i la tasca de compositor. És en aquest context en què hem de situar la majoria de les seves composicions on trobem obres de diferent índole. Tot i que sabem que va ser un compositor d'allò més prolífic, la destrucció del monestir i arxiu musical durant la Guerra del Francès (1811-1812) va fer perdre moltes de les seves obres. D’acord amb les que s'han conservat és evident que Viola se situa entre la tradició de compositors com el citat Joan Cererols o Miquel López (1669-1723) amb els esmentats trets estilístics de la música italiana.
De la producció d'Anselm Viola se'n conserven, però, veritables obres mestres com la Missa Alma Redemptoris Mater que ha estat editada en el desè volum dels Mestres de l'Escolania de Montserrat. Amb una edició crítica del Pare Daniel Codina, que segueix la transcripció, feta l'any 1966, pe Pare Eugeni Quintana, aquesta missa, a judici de Francesc Bonastre, ha de ser considerada una de les mostres més preuades del classicisme a Catalunya.
Tanmateix, però, l'obra més celebèrrima de Viola és el seu Concert per a baixó i orquestra considerat com l'únic exemple de música estrictament concertant de l'Escola de Montserrat. Sembla que la relació amb l'instrument va ser molt fecunda i que, fins i tot, va mostrar ser conscient de l'evolució organològica del baixó en haver compost també els Divuit estudis per a fagot que hem de comprendre com una obra pedagògica i que, segons alguns autors, podia haver estat escrita per al monjo Carles Masferrer.
En la seva faceta no hem d'oblidar com Viola va ser el mestre d'importants noms, on en sobresurt el nom de Ferran Sor (1778-1839), al costat d'altres com ho poden ser Felip Rodríguez, Josep Vinyals, Jacint Boada, Antoni Ràfols i Martí Sunyer i Lloberas.
Diferents enregistraments discogràfics poden trobar-se de la seva obra, com així edicions a l'esmentada col·lecció Mestres de l'Escolania de Montserrat que és comissariada, en l'actualitat, per Tritó Edicions.