Ricard Lamote de Grignon
09/12/2024
Ricard Lamote de Grignon i Ribas (1899-1962) és un dels noms del món de la música més importants del segle XX a Catalunya. Fill del també compositor Joan Lamote de Grignon (1872-1949), el seu nom va associat tant al món de la interpretació com el de la composició musicals, però també al fet del seu desterrament a la ciutat de València, posterior a la Guerra Civil Espanyola, on acabaria fundant l'Orquestra de València.
Creador d'un ampli catàleg d'obres, entre aquestes en sobresurten algunes d'especial significança com ara Cartell simfònic (1936), una obra que era la música per a un espectacle en homenatge a l’URSS pel seu suport a la causa republicana. També són de destacar la seva Simfonia Catalana (1950), però especialment les seves contribucions en el món de l'òpera. Així, en aquest gènere hi trobem diferents títols com Le petit chaperon vert (La caputxeta verda) i La flor, una òpera per a infants en set escenes breus i petita orquestra, amb llibret de l’autor i que va ser estrenada el 1935 a l’Escola Milà i Fontanals de Barcelona el 1935.
De més envergadura i rellevància és l'òpera La cabeza del dragón que va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 17 de novembre de 1960. Composta segons l'obra teatral homònima de Ramón María del Valle-Inclán (1866-1936) l'any 1947, la seva estrena va suposar un punt d'inflexió en la història de l'òpera a Catalunya i segueix erigint-se com una de les nostres grans assignatures en la recuperació de grans obres del nostre patrimoni. Sis anys abans a l'estrena de La Cabeza del dragón, l'any 1954, l'Orquestra de l'Associació Musical Estela havia estrenat Màgia, òpera en tres actes amb llibret del mateix compositor.
Guanyador del Premi Juli Garreta de 1938 per la seva obra simfònica Facècia, també són dignes de menció el seu poema simfònic Enigmes, amb el que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de 1950, i la seva obra pòstuma El Càntic dels càntics.
L'any 2012 el Centre Robert Gerhard va commemorar el cinquantenari de la seva mort. Diferents editorials del GEMC: Tritó Edicions, Editorial de Música Boileau i Dinsic Publicacions Musicals, tenen editades diferents obres i, editada per aquesta darrera, tenim l'opéra syntehetique Le petit chaperon vert amb edició crítica de Salvador Mas i pròleg de Cèsar Calmell, que està a punt de sortir.
També són dignes de menció alguns enregistraments discogràfics com ara el de Goya. Sis peces desagradables per a 10 solistes amb l'Ensemble Barcino sota la direcció d'Adolf Pla i el de l'Obra completa per a piano enregistrada per Jordi Masó.
El 1957 va ocupar la sotsdirecció de l'Orquestra Municipal de Barcelona, col·laborant estretament fins a la seva mort amb el seu director Eduard Toldrà (195-1962), que va morir tan sols unes setmanes després d'ell mateix.