Joaquim Malats: pianista i compositor
25/01/2025
El pianista Joaquim Malats (1872-1912) ha de ser considerat, amb tota justícia, un dels màxims representants de l'anomenada Escola catalana de piano al costat d'altres noms com els de Carles Gumersind Vidiella (1856-1915), Isaac Albéniz (1860-1909), Mario Calado (1862-1926), Enric Granados (1867-1916), Carme Matas (1869-1943) o Ricard Viñes (1875-1943). Format amb Joan Baptista Pujol (1835-1898) i Robert Goberna (1858-1934) a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva condició d'alumne brillant, el va portar a traslladar-se a París per estudiar amb Charles de Bériot (1802-1870) on va obtenir el primer premi del Conservatori de París (1893).
En haver iniciat, a París la carrera concertística, a la vegada que va assistir a classes d’harmonia i composició amb Benjamin Godard (1849-1895). Va ser en aquests anys quan va compondre la majoria de la seva obra musical que segons la musicologia ha de ser entre l’estètica del pintoresquisme, l’exotisme andalusista i el piano romàntic de saló. Bona part d'aquesta obra ha estat editada per Boileau on destaquen obres com el seu Concert per a piano i orquestra, la suite pianística Impresiones de España; el Trio en Si bemoll Major per a piano, violí i violoncel (1898) i diferents peces per a piano romàntic de saló.
Va ser, però, en l'aspecte de solista de piano on Malats va reeixir. Així, el 1903 un jurat compost per Jules Massenet, Camille Saint-Saëns, Ignacy Jan Paderewski, i Manuel Rosenthal, el va fer mereixedor del Premi Diémer del Conservatori de París. Es va especialitzar en els grans autors del classicisme i romanticisme alemany, a més d'autors com Saint-Saëns, Grieg i Debussy. A judici de la crítica del seu temps, la seva versió de l'Iberia d'Albéniz era de referència.