El modernisme de la polifacètica Narcisa Freixas i Cruells
24/10/2024
A excepció de diferents compositores dels nostres dies, malauradament, no són moltes les compositores històriques del nostre patrimoni que coneguem i tinguem com a referencials. Entre aquestes, però, n'hem de destacar noms com els de Narcisa Freixas (1859-1926), Matilde Escalas (1870-1936), Lluïsa Bosch (1880-1961), Maria Carratalà i Van den Wouver (1899-1984) i Rosa García Ascot (1902-2002).
De totes aquestes, una de les més prolífiques va ser la sabadellenca Narcisa Freixas i Cruells, malgrat no haver-se dedicat a la composició fins als trenta-un anys. Tot i això, el seu gran reconeixement va arribar-li per la via de la pedagogia musical dirigida als nens i és considerada una autèntica precursora del moviment de renovació de la pedagogia musical. Dona de caràcter i polifacètica, era també una consumada pintora i escultora que va estudiar amb Modest Urgell (1839-1919) i Torquat Tasso i Nadal (1855-1935), capaç de refusar la creu d'Alfons XII per la seva tasca pedagògica amb l'excusa que ja en tenia prou amb el reconeixement dels mateixos nens. Va publicar dos cançoners infantils i un de cançons catalanes, i en els darrers anys algunes intèrprets s'ha interessat per la seva obra i, així, la pianista Ester Vela ha enregistrat la seva obra per a piano amb unes peces de marcat caràcter pedagògic i on es destil·la un món d'innocència i una manera d'entendre la vida...
La més famosa de les seves publicacions va ser Piano infantil, publicat el 1918 per l'editorial Muntañola. Les peces anaven il·lustrades pels dibuixos de Pere Torné Esquius (1879-1936), i van agradar tant que els noms de tots dos van quedar associats en una mena de tàndem inseparable. Curiosament, les obres de tots dos combinaven l'esperit modernista de les composicions de Narcisa Freixas, sempre molt influïda per la música popular, amb l'alè noucentista que respiraven els dibuixos clars, de línies aparentment senzilles i de colors plans i suaus de Pere Torné. Cal dir, a la vegada, que, Narcisa Freixas també va compondre obres de teatre com Rodamon, La pastoreta, La cova del mar, Vetlla d'amor i Festa completa. Més enllà de la música pedagògica, va publicar dues sèries de cançons: Cançons catalanes i Cançons amoroses.
Dona avançada al seu temps, va relacionar-se amb les primeres feministes catalanes que s'agrupaven al voltant de la revista Feminal, des d'on es defensava, per exemple, el dret a l'educació de la dona i que pogués tenir accés a un treball remunerat.
Casada amb el metge Miquel Petit i Pons (1853-1927), va tenir dues filles i un fill, però només el fill, Josep Maria, va sobreviure. Després de la mort de les seves filles, vint-i-vuit anys després de l'estrena de la seva primera obra, Narcisa Freixas va tornar a compondre música i el 1905 es va presentar a un concurs de cançons per a nens, convocat per l'Orfeó Català, amb l'obra Cançons d'infants. Aquesta obra va guanyar una menció honorífica, cosa que la va convertir en l'única dona premiada al certamen, i el cor de l'Orfeó Català, dirigit per Lluís Millet, va interpretar una de les seves composicions. Les cançons van tenir tanta acceptació que de seguida es van esgotar les dotze edicions en llengua catalana, i també se'n va fer una edició en castellà. Sens dubte el premi va animar Narcisa Freixas a continuar component i, el 1908, va publicar les Cançons d’Infants, Segona Sèrie, traduïda al castellà i al francès.
La fama de l'obra pedagògica de Narcisa Freixas va traspassar els límits de Catalunya, i per això, el 1917, l'Ateneu de Madrid la va convidar perquè expliqués la seva tècnica. En reconeixement de la seva obra, els seus llibres, traduïts al castellà, es van considerar d'interès per a les escoles, i a més, el govern va voler atorgar-li la creu d'Alfons XII, però ella la va rebutjar sense que se'n coneguin gaire els motius.
Editorial Boileau ha publicat gran part de la seva obra musical.