Els mestres de l'Escolania de Montserrat
10/04/2024
Dins de la història de la música catalana no són moltes les escoles musicals que puguem localitzar-hi. Historiogràficament, però, sempre s'ha assenyalat la importància desenvolupada per l'anomenada Escola de Montserrat que és com s'anomena l'escola musical sorgida entorn del Monestir i de l'Escolania de Montserrat. Considerada com una de les més importants ja no tan sols de Catalunya, sinó també d'Europa per la seva antiguitat és una de les escoles de música més atàviques que es coneixen al Vell Continent i que, a més, encara resta en actiu.
La necessitat de comptar amb una presència musical per als oficis religiosos del monestir, des d'uns primers inicis molt vinculats al cant litúrgic, progressivament, va permetre anar desplegant una escola on a part del cant també s'ensenyava la pràctica instrumental. Aquesta doble pràctica de cant, com a escolans, i instrumentistes, com a membres de la capella, va fer que, sense gaire marge d'error, es pugui afirmar que una part molt important de la primera formació d'organistes, instrumentistes, mestres de capella, compositors i directors del nostre país hagi tingut lloc, precisament, a l'Escola de Montserrat. Encara avui. Només en fa falta pensar amb noms com Josep Pons, actual director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu o el compositor Bernat Vivancos que troben la seva primera formació musical en aquest monestir benedictí del Bages.
Mestres de l'Escolania de Montserrat és com es va anomenar una important col·lecció de música impresa impulsada per la mateixa abadia benedictina i que es va iniciar l'any 1930 sota la direcció del Pare David Pujol (1894-1979). Els seus primers quatre volums es van publicar fins a l'any 1936. No va ser fins a l'any 1970, però, quan es va reprendre la col·lecció i on s'arribaria a l'edició d'una quinzena de volums amb obres de mestres de l'escolania com ara Joan Cererols (1618-1680), Miquel López (1669-1723), Benet Julià (1727-1787), Anselm Viola (1738-1798), Narcís Casanoves (1747-1799), Felip Rodríguez (1760-1815) i Josep Vinyals (1772-1825).
Aquesta quinzena de volums, fruit d'un conveni signat entre l'Abadia de Montserrat i l'Editorial Tritó, han estat digitalitzant com a pas previ per a la represa de la col·lecció amb obres de compositors montserratins dels segles XIX i XX. D'aquesta forma es donarà la possibilitat d'accedir al fons d'obres d'una de les escasses escoles de música de la nostra història de la música. Una escola de música que ha donat important obres del nostre cànon musicals com ara la Missa de Batalla o el Rèquiem de Cererols o la Missa Alma Redemptoris Mater d'Anselm Viola.
Per la seva difusió i presència a les programacions, de tots els mestres, possiblement encara avui Joan Cererols sigui el més destacat. Nascut a Martorell, aquest compositor, intèrpret i pedagog va ser format a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Joan Marc (1582-1658). Monjo de Montserrat (1646), va passar uns mesos a Madrid per tornar a Montserrat com a mestre de capella i, el 1658, va succeir a Marc com a mestre de l’Escolania. Sembla que tocava els instruments de l'orgue, el clavicèmbal, l’arpa, l'arxillaüt, el violó i la trompa marina. L’incendi del 1811 que va destruir l’arxiu del monestir, no ens permet conèixer la totalitat de la seva obra. En altres arxius catalans, però, s’han preservat 78 obres, totes vocals religioses. Les llatines usen el contrapunt i l’homofonia, en un estil sever semblant a coetanis com Henirich Schütz (1585-1672), però també amb semblances amb Tomás Luis de Victoria i amb l’escola romana. Diverses són a doble cor i ja encomana el cantus a un baix instrumental. En els villancets en castellà, en canvi, se servia de melodies populars i de certa llibertat. Els treballs musicològics del citat David Pujol i Gregori Estrada han permès situar-lo com una figura destacada del barroc a Catalunya. En el villancet Ay, qué dolor va fer servir el tema amb què anys després Bach iniciaria la Passió segons sant Mateu, un tema comú amb altres compositors.